-------------------------------------------------------------
En aquesta enorme ciutat estic completament sol,
llençat com una llauna buida fins que ens coneguem profundament.
Si l'amor és estimar fins que coneguem tot sobre l'altre,
aleshores, anem a dormir i a somiar per tota l'eternitat.
Fins que el món s'acabi no ens separarem,
nosaltres no ens volíem separar,
ho vaig desitjar innombrables moments,
per això passo milers de nits preguntant
per què solament brillen els dies que no tornaran.
Per què el passat vol destruir
un cor desgastat que encara brilla?
Pensaments melancòlicament fugaços i desesperats...
continuen en aquesta tràgica nit.
Llavors la gent exigeix una resposta
i perd quelcom que és insubstituïble.
La ciutat es va omplir de desitjos, d'estels fugaços,
però ni una nit com aquesta brilla per a nosaltres
Abans que el món s'acabi escolta'm siusplau.
Una catàstrofe va caure sobre una flor en plena primavera.
Mentre tots ho desitjen, ningú no creu en l'eternitat,
així, somien amb el demà en dies efímers... i en aquesta tràgica nit
Fins que el món s'acabi no ens separarem,
nosaltres no ens volíem separar,
ho vaig desitjar innombrables moments,
per això passo milers de nits preguntant
per què solament brillen els dies que no tornaran.
Per què el passat vol destruir
un cor desgastat que encara brilla?
Pensaments melancòlicament fugaços i desesperats...
en aquesta tràgica nit...
en la tràgica nit.
*La imatge
Tsukasa Doumyouji... o un servidor
*La cita
Sóc la persona més feliç quan em dius hola o em somrius, perquè sé que malgrat que hagi estat tan sols un segon, has pensat en mi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada