divendres, 22 de febrer del 2008

Act 0. Memories of Nobody

Sempre he pensat que la gent que (més enllà de per motius laborals) fa blocs, s'avorreix molt i perd un temps que podria destinar a (per exemple) llegir un llibre. Molts de vosaltres no debeu saber què és un llibre perquè amb prou feines n'haureu agafat un, però no penso molestar-me a explicar-vos-ho.
Perquè realment, les tonteries que arriba a escriure la gent en blocs o fotologs o coses d'aquest estil, són monumentals, i a més a més cada dos per tres s'escriu: "ja tinc ganes de veure't demà" o "que bé que ens ho hem passat avui!" Vaja, d'un nivell de decadència que frega el patetisme.

Si tinc aquesta opinió de la gent que fa blocs, potser us preguntareu com és que jo ara en faig un. La veritat és que no és per gust, sinó per obligació. I més concretament per a dues assignatures de la universitat.

Així doncs, com que és segur que no aprofitareu el temps per fer coses culturalment interessants i/o profitoses, si voleu, de tant en tant, podeu perdre encara més el temps i us podeu deixar caure pel meu bloc. En ell parlaré del que em vingui de gust en el moment de posar-me davant de l'ordinador, ja pot ser de política (el meu tema predilecte), de criticar a la gent (un altra tema que m'agrada) o del partit de torn del Barça, però sobretot serà una espècie de diari de l'assignatura. Els posts "oficials" de l'assignatura són els que tenen un sol número al títol, com per exemple Act 2. Rosa Rubicundior, Lilio Candidior. En canvi els posts sobre altres coses tindran dos números com per exemple Act 2.1. Can You Be My Enemy?.

Mada mada dane!!

P.D: Per fer això una mica més maco, cada dia (o cada cop que actualitzi) posaré una imatge i una cita diferents, que no tenen perquè tenir res a veure amb allò exposat anteriorment.

*La imatge














Imatge de l'estadi Artemio Franchi de Firenze durant un partit Fiorentina-Benfica


*La cita
Plorem pel lament d'un ocell però no per la sang d'un peix. Beneïts aquells que tenen veu